Respecte a la internacionalització de la guerra, és a dir, la seva repercussió a nivell internacional cal destacar el següent:
El context internacional de crisi dels anys trenta va proporcionar a la Guerra Civil espanyola un especial interès. L'esclat d'aquesta va ser vist com una confrontació entre les forces democràtiques, i en part revolucionàries (socialistes o comunistes), i els règims feixistes en expansió (Alemanya, Itàlia). Va mobilitzar les consciències del món, perquè a Espanya es lluitava per valors d'abast universal. Es va considerar aleshores, que Espanya era un "microcosmos" en el qual s'estava produint l'enfrontament armat que molts temien que tingués lloc a escala mundial.
Cal dir també, que fou un esdeveniment que va apassionar i va dividir els governants, els mitjans de comunicació, l'opinió pública i els intel.lectuals d'arreu del món. Els governs feixistes (Itàlia i Alemanya) van veure en la insurrecció un fre a l'expansió del comunisme i van ser els primers a manifestar la seva simpatia a favor dels rebels i a enviar-los ajut militar. En general, l'ajuda rebuda per tots dos bàndols va ser desigual en efectius militars, armament i recursos econòmics. La rebuda pel bàndol franquista va ser superior i més regular.
Qüestió apart fou el suport intel·lectual. Escriptors i intel·lectual com André Malraux, Orwell o Hemingway, entre d'altres, van venir a Espanya i van deixar testimoniatges escrits del seu suport a la República. El bàndol franquista també va tenir els seus partidaris com Claudel o Roy Campbell.
Finalment, remarcar la creació d'un Comitè de No-intervenció impulsat per França a causa de les exigències britàniques. Aquesta política va constituir una inmensa injustícia per a la República i fou una de les causes de la seva derrrota, perquè va negar a un Estat sobirà i legítim el dret a adquirir armes per defensar-se d'una insurrecció. Ja per finalitzar, destacar el suport a la República per part de les Brigades Internacionals i de la Unió Soviètica.
El context internacional de crisi dels anys trenta va proporcionar a la Guerra Civil espanyola un especial interès. L'esclat d'aquesta va ser vist com una confrontació entre les forces democràtiques, i en part revolucionàries (socialistes o comunistes), i els règims feixistes en expansió (Alemanya, Itàlia). Va mobilitzar les consciències del món, perquè a Espanya es lluitava per valors d'abast universal. Es va considerar aleshores, que Espanya era un "microcosmos" en el qual s'estava produint l'enfrontament armat que molts temien que tingués lloc a escala mundial.
Cal dir també, que fou un esdeveniment que va apassionar i va dividir els governants, els mitjans de comunicació, l'opinió pública i els intel.lectuals d'arreu del món. Els governs feixistes (Itàlia i Alemanya) van veure en la insurrecció un fre a l'expansió del comunisme i van ser els primers a manifestar la seva simpatia a favor dels rebels i a enviar-los ajut militar. En general, l'ajuda rebuda per tots dos bàndols va ser desigual en efectius militars, armament i recursos econòmics. La rebuda pel bàndol franquista va ser superior i més regular.
Qüestió apart fou el suport intel·lectual. Escriptors i intel·lectual com André Malraux, Orwell o Hemingway, entre d'altres, van venir a Espanya i van deixar testimoniatges escrits del seu suport a la República. El bàndol franquista també va tenir els seus partidaris com Claudel o Roy Campbell.
Finalment, remarcar la creació d'un Comitè de No-intervenció impulsat per França a causa de les exigències britàniques. Aquesta política va constituir una inmensa injustícia per a la República i fou una de les causes de la seva derrrota, perquè va negar a un Estat sobirà i legítim el dret a adquirir armes per defensar-se d'una insurrecció. Ja per finalitzar, destacar el suport a la República per part de les Brigades Internacionals i de la Unió Soviètica.